L’any 1931 el científic Otto Warburg (1883-1970) va rebre el Premi
Nobel per la seva tesi “La causa primària i la prevenció del càncer”. Segons
aquest científic, el càncer és la conseqüència d’una alimentació
antifisiològica i un estil de vida antifisiològic.
I què vol dir això? Que una dieta basada en aliments acidificants i el
sedentarisme creen en el nostre organisme un entorn d’acidesa.
Les substàncies àcides expulsen l’oxigen de les cèl·lules i les
alcalines l’atrauen.
Warburg deia que privar una cèl·lula del 35% del seu oxigen durant 48
hores pot convertir-la en cancerosa, d’aquí la importància de la respiració.
Les cèl·lules normals tenen un requisit absolut per l’oxigen però les
canceroses poden viure sense ell.
En la seva obra “el metabolisme dels tumors” va demostrar que totes les
formes de càncer es caracteritzen per dues formes bàsiques: l’acidosi i la
hipòxia (falta d’oxigen). També va descobrir que les cèl·lules canceroses són
anaeròbiques (no respiren oxigen) i no poden sobreviure en presència d’alts
nivells d’oxigen. En canvi sobreviuen gràcies a la glucosa sempre i quan
l’entorn estigui lliure d’oxigen.
Què podem fer nosaltres amb tot això?
Un cop finalitzat el procés de digestió, els aliments generen una
condició d’acidesa o alcalinitat dins l’organisme. Això es mesura en una escala
de pH, entre 0 i 14 (essent pH 7, pH neutre; pH inferior a 7 àcid; pH superior
a 7 bàsic o alcalí). Per que les cèl·lules funcionin correctament el pH de la
sang ha de ser lleugerament alcalí, entre 7,40 i 7,45.
Hi ha una sèrie d’aliments que acidifiquen el nostre cos i que
majoritàriament consumim dia a dia. Són: els sucres refinats i tots els seus
productes, les carns, la llet de vaca i derivats, la sal refinada, la farina
refinada i tots els seus derivats (pastes, galetes, pizzes, etc), productes de pastisseria,
margarines, begudes gasoses, cafeïna, alcohol, tabac, medicaments, tot el que
contingui conservants, colorants, aromatitzants, estabilitzants (tots els
aliments envasats).
Constantment la sang s’autoregula per no caure en l’acidesa metabòlica
i garantir el bon funcionament cel·lular, i en conseqüència aquest tipus
d’aliments citats anteriorment desmineralitzen l’organisme.
Per contra els aliments alcalinitzants són: totes les verdures crues
(no cuites), les fruites, les llavors (ametlles, avellanes, nous...), cereals
integrals com el mill cuits, la clorofil·la de les plantes.
L’aigua és importantíssima per l’aportació d’oxigen.
L’exercici físic oxigena tot l’organisme, per contra, el sedentarisme el desgasta.
Resumint, podem respirar bé, beure aigua, fer exercici físic i
incorporar aliments alcalinitzants majoritàriament en la nostra dieta per tal
d’evitar molts problemes. Són quatre coses senzilles i a l’abast de tothom, com
deia Hipòcrates deixa que l’aliment sigui les teva medicina.
