L'Aspartam, un potent cancerígen

Es tracta d'un edulcorant artificial que està present en uns 6mil productes alimentaris diferents. Es calcula que, de promig, una persona consumeix 3 miligrams d'aquesta substància cada dia. Diversos estudis científics i organismes sanitaris independents alerten dels efectes nocius que provoca.

L'aspartam apareix en les etiquetes dels productes també amb el nom d'E-951. El podem trobar en caramels, xiclets, begudes carbòniques, postres, xocolates i fins i tot iogurts o medicaments. Malgrat està legalitzat, fa anys que hi ha una certa polèmica amb aquest additiu. Alguns organismes asseguren que és segur, mentre altres han demostrat que aquest edulcorant artificial provoca càncer i que afecta greuement al sistema nerviós. La primera en aixecar la veu d'alarma fou la fundació italiana Ramazzini despres d'un experiment amb ratolins l'any 2007.

L'aspartam va ser trobat per casualitat als anys 60 per uns laboratoris nord-americans que buscaven un medicament contra les úlceres i tot d’una el van convertir en un component per ensucrar aliments. L'Agència Federal Americana de Drogues i Alimentació (la FDA) el va legalitzar desseguida, malgrat que els estudis de seguretat van ser mínims. I és que aquesta agència està directament vinculada a les farmacèutiques i grans multinacionals.

Els experts alerten dels perills que comporta la ingesta de sucres refinats, i avisen també dels efectes nocius que provoquen les anomenades excitoxines, presents en la gran majoria d’aliments envasats i elaborats.

La Homeopatia, una ciència mèdica

La homeopatia és una ciència mèdica que va ser descoberta fa més de 200 anys a Alemanya pel metge Samuel Hanhemann (1755-1843). Des del segle XIX, la seva pràctica s’ha difós per tot el món. La homeopatia és una teràpia a la que recorren milions de persones en ocasions desnonades o simplement descontentes amb la medicina tradicional. Compleix més de 200 anys i encara hi ha qui busca una confirmació de les seves propietats curatives.

La homeopatia té com a finalitat màxima prevenir i restablir la salut de forma ràpida, suau i permanent pel camí més curt, més segur i menys perjudicial. Està basada en el principi de silimitut que consisteix bàsicament en administrar a un pacient una subtància que, a dosis elevades, provocaria en una persona sana l’aparició de manifestacions patològiques, però que en dosis infinitesimals és curativa per al malalt que presenta manifestacions similars (homeo=similar, pathos=malaltia). Dit d’altra manera, tota substància el que produeix cura i a la inversa. Aquesta substància que, en dosis altes, produeix uns símptomes, molt i molt diluida i administrada a un pacient que presenta aquests mateixos símptomes podriem dir que estimula el seu organisme per assolir un estat de salut.

L’homeopatia també treballa amb la idea de que no hi ha malalties sinó malalts i que és necessari individualitzar el malalt. És una teràpia holística, és a dir que té en compte els símptomes locals, físics però també els mentals i emocionals. Pot tractar tant patologies agudes com patologies cròniques, no té efectes secundaris i en poden prendre també els nens petits i les dones embarassades.



Amb l’homeopatia afavorim una major conciència de la situació del malalt, generant una necessitat de canvi per camins més autèntics i eficaços per reorientar el procès curatiu. Així enriquim a una medicina més humana i centrada en la persona.