La homeopatia és una ciència mèdica que va ser descoberta fa més de 200 anys a Alemanya pel metge Samuel Hanhemann (1755-1843). Des del segle XIX, la seva pràctica s’ha difós per tot el món. La homeopatia és una teràpia a la que recorren milions de persones en ocasions desnonades o simplement descontentes amb la medicina tradicional. Compleix més de 200 anys i encara hi ha qui busca una confirmació de les seves propietats curatives.
La homeopatia té com a finalitat màxima prevenir i restablir la salut de forma ràpida, suau i permanent pel camí més curt, més segur i menys perjudicial. Està basada en el principi de silimitut que consisteix bàsicament en administrar a un pacient una subtància que, a dosis elevades, provocaria en una persona sana l’aparició de manifestacions patològiques, però que en dosis infinitesimals és curativa per al malalt que presenta manifestacions similars (homeo=similar, pathos=malaltia). Dit d’altra manera, tota substància el que produeix cura i a la inversa. Aquesta substància que, en dosis altes, produeix uns símptomes, molt i molt diluida i administrada a un pacient que presenta aquests mateixos símptomes podriem dir que estimula el seu organisme per assolir un estat de salut.
L’homeopatia també treballa amb la idea de que no hi ha malalties sinó malalts i que és necessari individualitzar el malalt. És una teràpia holística, és a dir que té en compte els símptomes locals, físics però també els mentals i emocionals. Pot tractar tant patologies agudes com patologies cròniques, no té efectes secundaris i en poden prendre també els nens petits i les dones embarassades.
Amb l’homeopatia afavorim una major conciència de la situació del malalt, generant una necessitat de canvi per camins més autèntics i eficaços per reorientar el procès curatiu. Així enriquim a una medicina més humana i centrada en la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada