L'embaràs i L'Homeopatia (I)

En la vida de moltes dones hi ha una etapa molt especial que és l’embaràs. Cada embaràs es viu d’una manera diferent i poden sorgir molèsties i emocions diverses.

L’embaràs és un estat fisiològic i no una malaltia, la majoria de vegades només serà necessari una mica de sentit comú i portar una vida sana. Però aquest estat fisiològic pot veure’s alterat per diferents trastorns deguts a un nou equilibri hormonal, circulatori i fisiològic.

En els primers mesos és bastant freqüent que apareguin nàusees, en alguns casos inclús vòmits que poden ser més o menys molestos i impedir el normal funcionament de les tasques diàries.

Com en tots els trastorns l’Homeopatia ens pot ajudar a alleujar aquests símptomes sense cap efecte secundari per la mare ni el bebè. Però hem d’individualitzar i veure quin és el remei que millor s’adequa a cada cas.

Com exemple d’alguns dels medicaments homeopàtics més freqüents per les nàusees i vòmits tenim:

Sepia officinalis -sensació de buit a l’estómac que no s’alleuja menjant

-nàusees al veure i/o olorar els aliments

-nàusees matinals

-aversió al fum del tabac

-vòmits després dels menjars

-desig d’aliments àcids o avinagrats i de condiments

-ardors gàstrics amb mal sabor de boca

Ipeca                -els vòmits no calmen les nàusees 

                          -la llengua està neta, molt humida degut a l’excés de salivació

                          -no hi sol haver set

                          -les nàusees augmenten amb el moviment

Colchicum autumnale: l’olor a menjar provoca nàusees que s’acompanyen de hipersialorrea (molta salivació) i de sensacions lipotímiques. Els vòmits empitjoren amb el moviment. Intolerància als ous i al peix.

Bryonia alba:    Vòmits desencadenats pel moviment. La boca està seca, set intensa. Intolerància a les cols.

Kreosotum:       Al final de les menjades apareix acidesa, més tard apareixen vòmits ardents d’aliments sense digerir.

Cocculus indicus: Nàusees i vòmits amb sensació de violents vertígens i amb badalls. Millora amb la calor.

Tabacum:         Pal·lidesa seguida de sialorrea, nàusees o vòmits, palpitacions. Millora molt a l’aire lliure fresc o tancant els ulls.

Lobelia inflata: Igual quadre que Tabacum però empitjora al matí i per la nit. Millora bevent una mica d’aigua.

Ignatia amara: Molt útil en dones ansioses, hipersensibles que descriuen sensacions de constricció a nivell del coll o clot epigàstric, que milloren sospirant. Les nàusees milloren menjant o distraient-se.

Nux vomica:      Nàusees després dels menjars i quan hi ha una intolerància gàstrica al cafè. Necessitat imperiosa de fer migdiada, hipersensibilitat nerviosa, insomni a mitja nit.

Càncer, dieta i PH

L’any 1931 el científic Otto Warburg (1883-1970) va rebre el Premi Nobel per la seva tesi “La causa primària i la prevenció del càncer”. Segons aquest científic, el càncer és la conseqüència d’una alimentació antifisiològica i un estil de vida antifisiològic.

I què vol dir això? Que una dieta basada en aliments acidificants i el sedentarisme creen en el nostre organisme un entorn d’acidesa.

Les substàncies àcides expulsen l’oxigen de les cèl·lules i les alcalines l’atrauen.

Warburg deia que privar una cèl·lula del 35% del seu oxigen durant 48 hores pot convertir-la en cancerosa, d’aquí la importància de la respiració.

Les cèl·lules normals tenen un requisit absolut per l’oxigen però les canceroses poden viure sense ell.

En la seva obra “el metabolisme dels tumors” va demostrar que totes les formes de càncer es caracteritzen per dues formes bàsiques: l’acidosi i la hipòxia (falta d’oxigen). També va descobrir que les cèl·lules canceroses són anaeròbiques (no respiren oxigen) i no poden sobreviure en presència d’alts nivells d’oxigen. En canvi sobreviuen gràcies a la glucosa sempre i quan l’entorn estigui lliure d’oxigen.

Què podem fer nosaltres amb tot això?

Un cop finalitzat el procés de digestió, els aliments generen una condició d’acidesa o alcalinitat dins l’organisme. Això es mesura en una escala de pH, entre 0 i 14 (essent pH 7, pH neutre; pH inferior a 7 àcid; pH superior a 7 bàsic o alcalí). Per que les cèl·lules funcionin correctament el pH de la sang ha de ser lleugerament alcalí, entre 7,40 i 7,45.

Hi ha una sèrie d’aliments que acidifiquen el nostre cos i que majoritàriament consumim dia a dia. Són: els sucres refinats i tots els seus productes, les carns, la llet de vaca i derivats, la sal refinada, la farina refinada i tots els seus derivats (pastes, galetes, pizzes, etc), productes de pastisseria, margarines, begudes gasoses, cafeïna, alcohol, tabac, medicaments, tot el que contingui conservants, colorants, aromatitzants, estabilitzants (tots els aliments envasats).

Constantment la sang s’autoregula per no caure en l’acidesa metabòlica i garantir el bon funcionament cel·lular, i en conseqüència aquest tipus d’aliments citats anteriorment desmineralitzen l’organisme.

Per contra els aliments alcalinitzants són: totes les verdures crues (no cuites), les fruites, les llavors (ametlles, avellanes, nous...), cereals integrals com el mill cuits, la clorofil·la de les plantes.

L’aigua és importantíssima per l’aportació d’oxigen.

L’exercici físic oxigena tot l’organisme, per contra, el sedentarisme el desgasta.

Resumint, podem respirar bé, beure aigua, fer exercici físic i incorporar aliments alcalinitzants majoritàriament en la nostra dieta per tal d’evitar molts problemes. Són quatre coses senzilles i a l’abast de tothom, com deia Hipòcrates deixa que l’aliment sigui les teva medicina.

La Tristesa i L'Alegria

Arriba el Nadal i és temps de gaudir, de compartir, de reunions familars, de vacances per a molts...i és un temps que associa molt a l’alegria com a emoció.

Tots estem sotmesos a fets i vivències que ens generen diferents estats emocionals i sentiments, un d’ells és la tristesa, emoció contrària a l’alegria.

La tristesa és una de les emocions bàsiques de l’ésser humà, com la por, la ira, l’alegria, el fastig, la sorpresa. És un estat afectiu provocat per un decaïment de la moral. És l’expressió del dolor afectiu mitjançant el plor, el rostre abatut, falta de gana en molts casos, etc.

Sovint ens sentim tristos quan les nostres expectatives no es veuen assolides, quan perdem una persona estimada, quan les circumstàncies de la vida són doloroses...

En Homeopatia tenim diferents remeis que ens poden ajudar a superar aquests estats de tristesa i poder recuperar de nou l'estat d'alegria.

Natrum muriaticum, quan tenim una tristesa amb ressentiment i decepció. Tristesa per un dol no recent per exemple.

Pulsatilla, presenta tristesa amb plor involuntari, sentiment d’abandonament, dependència emocional amb capritxos.

Sepia officinalis, presenta una indiferència a tot, aversió i/o desig sexual disminuït. Barreja de tristesa i ira alternant.

Ignatia amara, hipersensibilitat, símptomes contradictoris, sospirs, sensació de bola a la gola. Personalitat histèrica, millora amb la distracció.

En cada cas hem d’individualitzar i veure quin és el remei més similar al símptomes que presenta cadascú. Amb l’Homeopatia podem ajudar a recuperar l’alegria de viure i acceptar de la millor manera possible allò que ens està passant.

La Dieta de la Zona, un estil de vida

Ja fa temps que estem vivint una allau de dietes que es posen de moda i que, en molts casos. al cap d’un temps fan un efecte contrari al desitjat. Davant d’això, cal tenir criteri i informar-se bé a l’hora de voler iniciar una dieta per aprimar-se o millorar la nostra alimentació.

La Dieta de la Zona no és una dieta clàssica, és una manera d’alimentar-se i viure, doncs através dels aliments, de l’exercici físic i de la gestió de les emocions,  busca un equilibri hormonal que ens permet arribar a un estat de salut.

Com s’aconsegueix això?

D’entrada cal menjar 5 cops al dia per tal de mantenir uns nivells de glucosa en sang més o menys constants i no fer pics de hiper o hipoglucèmia. Tampoc no convé deixar que passin més de 4 hores sense menjar, i  des que ens llevem fins a l’esmorzar - el primer àpat del dia -  que no passi més d’una hora.

Un altre punt important és, com he dit abans, regular els nivells d’hormones através dels aliments sobretot la insulina i això s’aconsegueix ingerint en cada menjada els tres nutrients: carbohidrats, proteines i greixos, que vinguin de fonts favorables.

Com a carbohidrats favorables tenim les fruites i verdures, d’absorció lenta.

Com a proteines favorables tenim els peixos, les carns blanques (pollastre, gall d’indi, conill...), els làctics i les proteines vegetals (soja, tofu, seitan, llegums).

I els greixos favorables són l’oli d’oliva extraverge, l’alvocat, olives,  els fruits secs (tots ells mono-insaturats) i els olis omega 3 (àcids grassos poli-insaturats) presents ens els peixos blaus sobretot, algues, oli de lli i que normalment através de la dieta no aportem en suficient quantitat i és recomanable prendre en suplements.

Aquesta dieta utilitza un nombre de blocs diaris que es calculen a partir de els dades antropomètriques individuals, és a dir, l’alçada, pes, mesures de cos (contron del pit, cintura, canell...), i de l’activitat física.

El nombre de blocs que una persona pot menjar el dia es distribueixen de la manera més idonea per ella, tenint en compte els seus horaris i hàbits.

Cada bloc està format per un minibloc de carbohidrat, un minibloc de proteina i un minibloc de greix, d’aquesta manera aconseguim no només aprimar-nos o mantenir-nos en un pes idoni sinó també de reduir el que es coneix com a inflamació silenciosa de baix nivell que és l’origen de moltísimes malalties.

Sempre és important tenir el seguiment d’un professional que ens assessori en el nostre cas particular.

L'Aspartam, un potent cancerígen

Es tracta d'un edulcorant artificial que està present en uns 6mil productes alimentaris diferents. Es calcula que, de promig, una persona consumeix 3 miligrams d'aquesta substància cada dia. Diversos estudis científics i organismes sanitaris independents alerten dels efectes nocius que provoca.

L'aspartam apareix en les etiquetes dels productes també amb el nom d'E-951. El podem trobar en caramels, xiclets, begudes carbòniques, postres, xocolates i fins i tot iogurts o medicaments. Malgrat està legalitzat, fa anys que hi ha una certa polèmica amb aquest additiu. Alguns organismes asseguren que és segur, mentre altres han demostrat que aquest edulcorant artificial provoca càncer i que afecta greuement al sistema nerviós. La primera en aixecar la veu d'alarma fou la fundació italiana Ramazzini despres d'un experiment amb ratolins l'any 2007.

L'aspartam va ser trobat per casualitat als anys 60 per uns laboratoris nord-americans que buscaven un medicament contra les úlceres i tot d’una el van convertir en un component per ensucrar aliments. L'Agència Federal Americana de Drogues i Alimentació (la FDA) el va legalitzar desseguida, malgrat que els estudis de seguretat van ser mínims. I és que aquesta agència està directament vinculada a les farmacèutiques i grans multinacionals.

Els experts alerten dels perills que comporta la ingesta de sucres refinats, i avisen també dels efectes nocius que provoquen les anomenades excitoxines, presents en la gran majoria d’aliments envasats i elaborats.

La Homeopatia, una ciència mèdica

La homeopatia és una ciència mèdica que va ser descoberta fa més de 200 anys a Alemanya pel metge Samuel Hanhemann (1755-1843). Des del segle XIX, la seva pràctica s’ha difós per tot el món. La homeopatia és una teràpia a la que recorren milions de persones en ocasions desnonades o simplement descontentes amb la medicina tradicional. Compleix més de 200 anys i encara hi ha qui busca una confirmació de les seves propietats curatives.

La homeopatia té com a finalitat màxima prevenir i restablir la salut de forma ràpida, suau i permanent pel camí més curt, més segur i menys perjudicial. Està basada en el principi de silimitut que consisteix bàsicament en administrar a un pacient una subtància que, a dosis elevades, provocaria en una persona sana l’aparició de manifestacions patològiques, però que en dosis infinitesimals és curativa per al malalt que presenta manifestacions similars (homeo=similar, pathos=malaltia). Dit d’altra manera, tota substància el que produeix cura i a la inversa. Aquesta substància que, en dosis altes, produeix uns símptomes, molt i molt diluida i administrada a un pacient que presenta aquests mateixos símptomes podriem dir que estimula el seu organisme per assolir un estat de salut.

L’homeopatia també treballa amb la idea de que no hi ha malalties sinó malalts i que és necessari individualitzar el malalt. És una teràpia holística, és a dir que té en compte els símptomes locals, físics però també els mentals i emocionals. Pot tractar tant patologies agudes com patologies cròniques, no té efectes secundaris i en poden prendre també els nens petits i les dones embarassades.



Amb l’homeopatia afavorim una major conciència de la situació del malalt, generant una necessitat de canvi per camins més autèntics i eficaços per reorientar el procès curatiu. Així enriquim a una medicina més humana i centrada en la persona.

CLASSES D'ESTIRAMENTS PER EMBARASSADES

Descripció: és un sistema d’estiraments adaptats a l’embaràs, preparació al part i post-part, que es desenvolupa en postures de seguretat i sempre combinat amb la respiració.
La respiració és molt important durant tot l’embaràs i fonamental en el moment del part. Aprendrem a respirar i amb l’ajut de la parella a prevenir certes molèsties que poden sorgir en l’embaràs com mals d’esquena, problemes circulatoris, digestius...i com afrontar amb la respiració el treball de part.

Material necessari: * Roba còmoda
* Matalasset o estoreta
* Cinta de 180 cm aprox.
* Manteta per tapar-se (per la relaxació, quan faci fred)

Horari: Dilluns de 21 a 22 h
Data inici: Dilluns 5 de setembre de 2011
Lloc de realització: Sala dels baixos de l’Ajuntament de Bellvís

Preu: 40 €/mes (per parella)
Inscripcions i informació: Anna Bordes (tel: 629 722 590)
info@smqv.es
http://www.smqv.es/